"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dilluns, 30 de gener del 2017

Vesti la giubba (Relats conjunts nº 100)


Edward Hopper, 1914, Soir bleu


--Però... Això no pot ser! Com que el tenor ha marxat? Però tu saps el que dius? El teatre està ple i l'orquestra preparada, el públic espera impacient! Remogueu cel i terra! Hem de trobar-lo com siga!!

--Doncs això, que ha marxat. Ha dit que estava fart que l'Arlequí li furtara cada dia a Colombina i damunt haver de riure, i que ja s'ho farien tots dos, que ell se n'anava a fer-se una cassalla i a buscar-se'n una altra. Ah, i que ara si que riurà a gust...



Doncs això, que els relats conjunts han arribat al centenar, i no era cosa de deixar passar l'efemèride (gràcies, Carme, per l'avís), encara que siga amb el poc trellat habitual. I ja sabeu: si trobeu un pallasso en un bar, no vos estranyeu i aviseu al Liceu; potser estan buscant-lo...



Recitar! Mentre preso dal delirio,
non so più quel che dico,
e quel che faccio!
Eppur è d'uopo, sforzati!
Bah! sei tu forse un uom?
Tu se' Pagliaccio!

Vesti la giubba
e la faccia infarina.
La gente paga, e rider vuole qua.
E se Arlecchin t'invola Colombina,
ridi, Pagliaccio, e ognun applaudirà!
Tramuta in lazzi lo spasmo ed il pianto
in una smorfia il singhiozzo e 'l dolor,
Ah!

Ridi, Pagliaccio
sul tuo amore infranto!
Ridi del duol, che t'avvelena il cor!




13 comentaris:

  1. Ben fet d'escapar-se aquest tenor... que canti l'arlequí i la colombina, a veure si se'n surten, home!!!

    Jo si el veig... li guardaré el secret. Qui sap si s'han trobat amb una altra fugitiva. L'Arlette, la meva fugitiva del quadre:

    Arlette

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per participar als 100 relats conjunts, no arribarem a les 100 participacions, però crec que sí que batrem el récord i desplaçarem el del 50.

      Elimina
    2. Tan de bo s'hi trobe amb l'Arlette, segur que li anirà millor que amb la Colombina: qui troba la força per escapar d'un quadre, la trobarà per a qualsevol cosa que es propose... Gràcies a tu per l'avís, i per l'èxit de la convocatòria!

      Elimina
  2. Respostes
    1. Potser l'absenta hauria quedat més pròpia, però em va seduir el toc rural de la cassalla ;)

      Almenys ara no beu per oblidar-la, sinó per celebrar que es lliure; vaja, o això vull creure... Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  3. Tothom es cansa de ser el segon plat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I més encara quan, damunt, ha de cantar-ho... salut i moltes gràcies!

      Elimina
  4. Sí, potser sí que té raó... però no voldria estar jo en el lloc dels del teatre... A veure com ho expliquen al públic!!

    Molt bo, amb vídeo inclòs! :-DD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Assumpta :) Potser amb un bon playback, que de més grosses se n'han vist... Salut!

      Elimina
  5. Respostes
    1. Moltes gràcies, Elfree! Estic un poc rovellat i ho heu posat difícil amb les vostres magnífiques propostes --encara vaig llegint-les-- però l'ocasió ho mereixia... Salut i una abraçada!

      Elimina
  6. Estic segur que és aquest pallasso del cafè, la seva cara el delata, la tristesa domina el seu rostre. Però que no tingui por cap ho delatarem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Se'n sortirà, Alfonso, estic segur. Val més perdre que més perdre, diuen al meu poble (i "lo que no deixa, deixar-ho", també). Moltes gràcies, salut!

      Elimina