"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dilluns, 30 de maig de 2016

Auguris (relats conjunts)




El dia que va nàixer el Princep Ragnar, el cel del capvespre es va tenyir amb un viu to rogenc. Convençut que havia de tractar-se d'un senyal dels Déus, el Rei Starkad III, anomenat pel poble el Gran, va reunir els principals mags del Regne de Dràmir per tal que interpretaren tan notable auguri. "El roig només pot significar sang, Majestat", va dir el primer. "El princep serà un gran guerrer, i quan vos succeirà en el tron conquerirà les terres veïnes a sang i foc, i farà de Dràmir el regne més extens i poderós que hagen conegut els temps". "No dubte que el Príncep excel·lirà en les arts de la guerra, oh gran Rei, però crec que el meu il·lustre col·lega s'equivoca en interpretar allò que ens volen dir els cels", va parlar el segon. "El cel rogenc és, com tothom sap, senyal segur de pluja. El regnat del nostre príncep coincidirà amb un període de collites extraordinàries, que duran la prosperitat als vostres súbdits i a tot el regne". "Lamente dissentir", va intervenir encara un tercer. "Si hagueren llegit com jo els antiquíssims llibres sagrats, els meus col·legues sabrien que, més que de pluja, els núvols vermells són presagi de forts vents: el Príncep, com vaticinen clarament els cels, agranarà com un huracà tots els enemics del tron; el seu regnat no coneixerà de traïcions, intrigues ni conspiracions".

Per a desconcert dels desorientats mags, cap d'aquests auguris es va complir: quan el Príncep va succeir, finalment, al seu pare, no hi va haver èpiques conquestes, les collites van ser més aviat normals, i les traïcions, les intrigues i les conspiracions van seguir, si fa no fa, com sempre. Encara avui, els savis del Regne de Dràmir es pregunten quin missatge dels Déus amagava en realitat el rogenc capvespre que va acompanyar el naixement d'aquell que, passats els anys, havia de ser conegut pel poble com Ragnar I l'Escaldat.




La meua proposta per als relats conjunts de maig. Dada curiosa: conten les velles cròniques que les mines de talc de Dràmir van conèixer, durant el regnat de Ragnar I, un temps de gran esplendor, i que legions de nans hi treballaven de dia i de nit per extraure'l. Simple casualitat, supose. 



11 comentaris:

  1. És fàcil fer prediccions basades en supersticions, però ja es veu que aquests mags no hi tenien massa traça. M'ha recordat el meu relat sobre la interpretació d'un quadre abstracte, de fa uns mesos. Al final, senzillament el sol tocava els núvols i els acoloria, res més!

    ResponElimina
  2. Els mags, encara que l'errin (com tothom) segueixen fent prediccions.
    Alguna explicació trobaran per no admetre que s'han equivocat.

    ResponElimina
  3. Els mags no encerten a esbrinar la màgia del cel.

    ResponElimina
  4. Els mags de Dràmir eren unes persones bastant normals, cadascun al seu rotllo i creien que els altres estan equivocats. Res de nou sota el sol. ;) Bon relat Alfred!!!

    ResponElimina
  5. Una casualitat bonica, en tot cas. Bon relat.

    ResponElimina
  6. De vegades busquem interpretacions a coses, que simplement, són com són. M'ha agradat molt.

    ResponElimina
  7. Molt ben triat el non del successor. Més li val tenir idees pròpies i no deixar-se entabanar.

    ResponElimina
  8. molt bon relat i mals i desencertats auguris .....no cal fiar-se'n dels ppresagis

    ResponElimina
  9. Segur que aquests mags van donar les seves interpretacions a partir de pensar que era el que volia sentir en aquest moment el rei, continuem en la mateixa situació, els endevins de la societat actual sempre pregonen el que pensen que els agradarà als que tenen el poder. Bonic relat.

    ResponElimina
  10. Sempre m'ha sorprès que, al llarg de la història de la humanitat, els Déus no hagen sabut trobar vies més directes i senzilles per a fer-nos arribar els seus missatges, i quants maldecaps ens hauriem estalviat sense la necessitat d'haer d'interpretar-los... Imagine un déu dient: "el príncep Ragnar tindrà una marcada predisposició a la coïssor i les escaldadures, per la qual cosa li convenen els vestits amplis i muntar poc a cavall; faríem bé en advertir als mortals del Dràmir, però no sé com fer-ho...", i a un altre "ja ho tinc! Fem que el cel es tenyisca de roig, segur que ho entendran". I així, si fa no fa, fins ara... Moltes gràcies a tots i a totes pels vostres comentaris!

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...