"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dilluns, 24 d’agost del 2015

Al principi (relats de la Carme)




Noè entrà a l'arca amb els seus fills, la seva dona i les seves nores per guardar-se de les aigües del diluvi. Els animals purs, els impurs, els ocells i totes les bestioles que s'arrosseguen per terra van venir cap a Noè i entraren a l'arca de parella en parella, cada mascle amb la femella, tal com Déu havia ordenat. Llavors, Noè va reparar que potser havien oblidat alguna cosa, i es va dirigir a Jahvè:

--Senyor, ja han entrat a l'arca tots els animals purs, els impurs, els ocells i totes les bestioles que s'arrosseguen per terra, tal i com havíeu ordenat. Però i les plantes? No hauriem d'haver deixat un poc de lloc per a les plantes?

--Ups!--va dir Jahvè--. És clar, les plantes! Sempre m'oblide d'elles... Doncs la veritat és no sé molt bé què podem fer, temps per fer-li una ampliació a l'arca no n'hi ha perquè jo tinc el diluvi programat per a ja mateix i aquestes coses no es poden ajornar... Res, mira, em sap greu, procuraré que no em torne a passar, però feu el que pugueu i avant, que hi farem...

Començaven a caure les primeres gotes del diluvi quan Noè va tornar a entrar a l'arca i va explicar als seus fills, la seua dona i les seues nores la conversa que acabava de tindre amb Déu. Però la dona de Noè, en veure que el seu home havia disposat que l'arca tinguera un finestró i un balconet des del qual amollar coloms quan les aigües començaren a recular, va tindre una idea, i va dir a Noè: --No patisques, Noè, he tingut una idea.

I així, si fa no fa, fins avui.



I també a l'agost, amb l'estiu i les vacances ja clarament de caiguda, la meua proposta per als Relats de la Carme. Sort vam tindre, els aficionats a les plantes, de la dona de Noè...




12 comentaris:

  1. Caram, mira que pensat en Noè i el Diluvi mirant aquest balcó amb plantes... ja cal tenir imaginació! Però ara ja sabem com han arribat les plantes fins els nostres dies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això de les associacions d'idees sempre és una cosa curiosa, XeXu; supose que és la imatge de molts éssers vius junts en un espai molt reduït, que m'evoca la imatge de l'Arca (bé, i la del metro en hora punta però això és una altra història...) Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  2. Supose que quan Noè i la família se'n anaren de "creuer" no calgué deixar-li les claus del pis a ningú per a que li regaren les plantes...
    😉

    ResponElimina
    Respostes
    1. "No patisques, Noè, que les que no càpiguen ja les cuidaré jo", va dir el Senyor ;)

      Sempre m'ha intrigat això de que, després del Diluvi, quedara almenys una olivera per a que el colomet li agafara la fulla. Un arbre resistent, sense dubte... Salut, una abraçada!

      Elimina
  3. Ha, ha, ha, m'ha fet riure molt la conversa de Noé amb Jahvé...i que tingués programat el diluvi i no es pogués desprogramar...

    Molt divertit!!! Com diu en XeXu, d'imaginació no te'n falta!

    Gràcies per participar, Pep!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fes-te'n càrrec, Carme, amb una agenda tan atapeïda com deu tindre Javhè, el trasbals que deu ser començar a anul·lar diluvis, i més per una minúcia com aquesta ;) Moltes gràcies a tu, una abraçada!

      Elimina
  4. Respostes
    1. Moltes gràcies, cantireta :) M'encanta que t'encante (i al final, es van salvar les plantes, que és el més important)

      Elimina
  5. Respostes
    1. La pensada de Noè i família, Elfree; jo només la conte com me la van contar a mi ;)

      Elimina
  6. Respostes
    1. Moltes gràcies, Laura :) La Història Sagrada, que deien abans, que dóna molt de joc...

      Elimina