"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dijous, 21 d’agost del 2014

A mitjan




O, potser més pròpiament, hauria d'haver dit "a dos terços"... Avança l'agost, i amb ell unes vacances que,  tot i que inevitablement condicionades --també enguany-- per les circumstàncies familiars, van fent notar els seus efectes benèfics i reconstituents: al remat, en els temps que corren, no és poca cosa poder deixar temporalment de banda els maldecaps de la faena, i a mi --ho reconec-- em feia molta falta mirar-me les coses amb un poc de perspectiva. I, entre unes coses i altres, he pogut començar --i acabar-- llibres llargament postergats, fer alguna becadeta quan les condicions han estat propícies i, fins i tot, cavil·lar una mica amb calma i assossec, que hi ha decisions a prendre i no sempre és fàcil encertar amb la pregunta correcta. Potser, posats a fer balanç i per objectar alguna cosa, diria que, a aquestes alçades de les vacances, he pogut fer molt menys exercici del que hauria volgut, i m'han faltat, també, temps i ocasions per deixar-me caure amb més freqüència per ací. Encara em queda, però, un terç d'agost per veure d'esmenar-me, ni que siga només un poc: a falta d'una pluja generosa, qualsevol plugim pot fer paper. I convé estar preparat per aprofitar-lo.


Gerra soterrada, amb el propòsit aparent d'emmagatzemar aigua, junt a les restes d'un mur de pedra --potser el que queda d'una antiga cabana de pastors-- a l'Alt del Morral, a prop del cim del Benicadell. Molt a prop, també, dels lligaboscs que recollien els ruixims de la boira entre les seues fulles. 








divendres, 1 d’agost del 2014

Vacances, només




Hi ha allò del descans --posem que merescut-- i les "pauses higièniques" que deia Fuster, com hi ha els plans encara per fer i d'altres per no fer, i projectes que fa mesos que van traient el cap i els vindrà bé aquest parèntesi per fer-ne una pensada i veure si es concreten. I apagar el mòbil, els pantalons curts i les ganes de dormir sense fer cas al despertador, i els llibres que abelleix llegir, i un cert regust amarg pels companys què, en tornar, ja no hi seran... Hi ha sempre l'opció d'adornar-ho molt o poc, i jo --ja em coneixeu-- sóc més del primer que del segon. Però al remat, quasi tot es pot resumir en unes poques paraules, i hui és això el que faré: estic de vacances. I a fe que, siga com siga, les he d'aprofitar. Bon cap de setmana, i bon estiu!