"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dimarts, 11 de desembre del 2012

Allà amunt




     "El bosc, espesseït de nou, barrava la vista de les amplàries. Per fi, dominàrem un collet de la carena i ens aparegué el món blavenc i àrid de migjorn --planúries llunyanes, fondíssimes serralades que es fonien amb el cel en la distància--. Quin gust sentia jo desemperesint la vista! Mirava els ulls nòrdics de David, parat al meu costat, que també s'omplien de llunyanies i blavors per a ell més familiars que per a mi, i s'endevinava en ell que experimentava una sensació satisfaent que sens dubte no hauria pogut expressar amb paraules. Era l'home rei humil de les solituds, arrelat al seu terrer, que arreplegava en la seua ànima pagesa una inconscient i profunda admiració pel misteri de les forces infinites que palesava la muntanya. Aquella admiració i amor eren sens dubte els qui els mantenien de generació en generació, humils i contents, en la valleta de l'Almussai.
      --Ara girem a l'esquerra. Veu? Som al peu de l'alt dels Eriçons, una espècie de caporrutxo de la carena.

         Agafàrem un corriol que hi pujava degradat --un caminet de perdius-- entre amples coixins de cadires de pastor o eriçons, que sens dubte donaven expressiva designació a la soberga altura. Amb un lleu pantaix, férem cap al cim, on ens vam asseure en un aflorament de pura roca viva, calcària i traücada, que li feia de remat.

     El turó no era cobert de bosc sinó de denses matollades de carrasca, i així, allà amunt, res no destorbava la vista. Llavors, per al muntanyés, rodar l'esguard de falcó per les amples baixures i els tremolosos horitzons era quasi una cerimònia i sobretot un engrescador deport, segons es va explicar. En allò consisteix "veure el moviment del personal", és a dir, de la gent dels masos i de les viles. La seua vida en les solituds feia sens dubte que li agradàs la gent de les viles i les viles mateixes; unes i altres, però, vistes a una distància asèptica: "allà baix, allà lluny, allà dins!". 
Enric Valor, "Temps de batuda"


Hui, com cada 11 de desembre, les Nacions Unides commemoren el Dia Internacional de les Muntanyes. Jo l'he passat a ciutat, tancat al despatx i envoltat de papers; però hi he pensat, en elles, potser un poc més que altres dies. I en la gent que, arreu del món, hi viu ("Celebrating mountain life" és el lema escollit enguany per a la jornada), en tots aquells i aquelles que contribueixen a fer-nos-les conéixer i a respectar-les un poc més, i també en qui s'ha dedicat --de vegades durant molts anys-- a protegir-les, i que ara s'encara a un futur com a mínim incert. I com que fins dissabte és poc probable que puga tornar allà amunt, m'ha semblat que Valor era una lectura apropiada per passar, ací baix, el que queda de jornada. Per cert: deu anys després, la "Carta Española de las Montañas" segueix pendent d'aprovació...









M'assabente, pels Amics Arbres, que també a les Illes s'està utilitzant la crisi com excusa per desmantellar les estructures públiques de gestió i conservació del medi ambient; ahir, a Madrid, altres comunitats autònomes ens explicaven si fa no fa el mateix cas... No val per a molt, però si més no m'afegisc al reconeixement a la tasca de molta gent que està pagant sense deure-ho els excessos i els despropòsits dels nostres indignes governants. 

8 comentaris:

  1. Gràcies, Pep, pel teu recolzament i la teua comprensió cap a la tasca, invisible habitualment, que realitzem tots aquells que treballem pel mantemiment del nostre entorn. Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu, Cesk. Ara més que mai cal fer visible eixa tasca, si més no a ulls de la societat: tard o d'hora, serà ella qui posarà als incompetents que ens governen al lloc que mereixen. Sort, endavant i una abraçada!

      Elimina
  2. Bellíssim paisatge de paraules. Inconsufible Enric Valor. Grandiós paratge lunar de muntanya. Amb el teu permís, compartisc l'entrada. Ai, si dedicàrem a les muntanyes una quarta part de les generositats que elles ens regalen! Gràcies per la teua tasca, Pep.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És impossible pensar en les nostres muntanyes --la imatge és del cim de la Mallada del Llop, a la Serrella-- sense evocar immediatament les paraules de Valor. I tot i que fa un poc de mandra això dels "Dies Internacionals", mai està de més aprofitar-los, encara que només siga com a recordatori: m'agrada molt que, en els últims anys, aquesta diada preste una atenció especial a les persones i les societats que hi viuen i que, tot i ser responsables del manteniment de molts dels bens --m'agrada molt "les generositats"-- que les muntanyes ens presten, a penes n'obtenen cap benefici per fer-ho. Gràcies a tu, com sempre, i una abraçada!

      Elimina
  3. Els dos apunts que has fet referents a la classe política espanyola els deixen ben retratadets. Suposo que no deuen saber ni què és una muntanya, i així ens va.

    En tot cas, no pateixis, jo també vaig passar el dia ben allunyat d'elles. A veure si amb una mica de sort aquest cap de setmana hi puc fer una escapadeta ràpida que, de moment, el temps no em dóna per més!

    Salut i muntanyes! Moltes muntanyes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. També en açò la societat va molt per davant de la classe política, porquet. Probablement, tot i que la Carta no deixa de ser un recull de propostes generals, els fa por que puga representar un entrebanc per alguns projectes i actuacions com a mínim qüestionables. Per a ells, la muntanya és com tota la resta: només existeix si se la pot explotar...

      També jo compte, a falta de més temps, amb les escapadetes de cap de setmana: al remat, muntanyes són ;) Salut i endavant (i moltes muntanyes!)

      Elimina
  4. Collserola es la muntanya que vaig tenir més aprop el dia 11, ja veus tu quina gran muntanya xD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si fa no fa com jo a València, pons. Però almenys vaig posar-me els Pirineus com a fons d'escriptori ;) Salut!

      Elimina