"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dimecres, 11 d’abril de 2012

Liebster blogs

L'amic Enric Senabre, observador perspicaç de la ciutadania i les seues circumstàncies i hàbil comentarista de la realitat del País, m'ha distingit amb una menció al seu sempre recomanable blog. Segons explica, la cosa, que s'anomena Liebster Blog Awards i que no se sap molt bé com va començar (jo quasi que apostaria per algun lloc en alemany...), té com a objectiu difondre llocs encara poc seguits --hi ha un límit màxim de dos-cents seguidors per a ser nominat-- però que, per qualsevol raó, meresquen ser donats a conéixer. Copie, de l'Enric, el funcionament: copiar i enganxar el premi en el blog i enllaçar-lo al blogaire que te l'ha atorgat; assenyalar els teus cinc blogs preferits amb menys de 200 seguidors i escriure comentaris en els seus blogs perquè coneguen que han rebut el premi; i, finalment, esperar que aquestes bitàcoles continuen amb la cadena i trien els seus 5 blogs preferits.

Com que a mi aquestes coses, per senzilles que siguen, sempre em fan il·lusió, seguiré la cadena i vos proposaré jo mateix cinc dels llocs que seguisc i que compleixen --pel moment-- la condició estipulada. L'únic que em sap mal és haver hagut de deixar per a una altra ocasió alguns blogs que m'agraden especialment, però com que no queda més remei que triar --i al blogroll d'ací al costat ja podeu veure per on van les meues preferències--, m'incline per aquests:
  • El porquet de Sant Antoni: hi ha muntanya, i molta; però també moltes altres coses. I sempre emociona llegir-les.
  • Encara estem així?: o de com treure un somriure fins i tot de la més dura de les realitats (que, com tothom sap, és la d'ací).
  • La poesia és una cosa seriosa: doncs això, molta poesia en molt poques paraules --cada vegada menys, aproximant-se perillosament als 140 caràcters...
  • Viciclisme: el món vist --i magistralment escrit-- a través dels rajos d'una roda. De bicicleta, evidentment.
  • Burrera comprimida: difícil de definir, francament; però amb les albardes plenes d'art i fina ironia. Una burrera de blog, vaja.

Espere que vos agraden tant com a mi. I moltes gràcies de nou, Enric!






Com probablement sabreu, hui 11 d'abril es compleixen dèneu anys de l'assassinat de Guillem Agulló a mans de la violència feixista. Un any més, el recordem. I un any més cal seguir denunciant les impunitats, les covardies, els silencis i les complicitats que van envoltar aquells fets i el posterior judici als culpables. Ni oblidem, ni perdonem: #19anyssenseGuillem #GuillemAgullóNiOblitNiPerdó

12 comentaris:

  1. haha, m'has fet riure!
    moltes gràcies, Pep, el blog pateix perillosament de poca inspiració, però resisteix.

    Besets

    coralet

    ResponElimina
  2. Doncs només puc que agrair-te aquesta distinció, Pep, t'ho dic molt en serio, em fa molta il·lusió. Al bar de la cantonada tens unes cerveses pagades. :) Salut i una abraçada.

    ResponElimina
  3. És molt afalagador que el meu blog siga un dels teus preferits, a més en companyia dels altres quatre. No em serà possible seguir la cadena. Entre els blogs que visite n'hi ha més de cinc que em són imprescindibles incloent, per descomptat, el teu, d'on sempre m'enduc alguna cosa apresa.

    Jo pague una altra ronda.

    També vull unir-me al record que fas de Guillem Agulló, coses així no es poden oblidar.

    ResponElimina
  4. A mi no m'has triat però m'ha fet il·lusió llegir el vostre background dels uns als altres, i a sobre saber que coparteixc alguns llocs amb tu. Molta sort amb la iniciativa i endavant. Sou una inspiració per als nous (a veure si ala pròxima 'ens toca' hahaha)

    ResponElimina
  5. L'admiració és mútua, amic. A més, ja saps que compartim sensibilitats, rialles, plors, modèsties i complicitats. Moltes gràcies per la distingida distinció amb la qual ens has distingit, i enhorabona a la resta de blocs que has beneit amb la teua benedicció beneïda. Hem convocat un consell extraordinari i urgent per tal de seleccionar 5 blocs i seguir la cadena. Igualment, salut, força i molta sort.

    ResponElimina
  6. Ja saps que la inspiració va i ve, coralet, però pel moment no veig que a tu te'n falte ;) A més, és molt probable que el futur siga del microblogging... Gràcies a tu, salut i endavant!

    ResponElimina
  7. Avant amb eixes cerveses, Vicicle, que això mai sobra ;) I avant també amb aquella manera tan especial de mostrar-nos les coses i els vincles --no sempre aparents-- que les uneixen... Una abraçada i bona ruta!

    ResponElimina
  8. Ben merescut, Jp. Ho he dit altres vegades: la ironia és una arma a la què, ara més que mai, no podem renunciar.

    També a mi em va resultar molt difícil triar-ne només cinc, la veritat. I en tot cas, les cadenes estan per trencar-les ;)

    Ahir els explicava a les meues filles el cas de Guillem, i no podien entendre com encara passen aquestes coses. I jo tampoc... Salut i gràcies!

    ResponElimina
  9. De veres, Cinderella, que cinc és molt poc, i per això dic que em va saber tan mal deixar de citar-ne alguns que m'estime especialment... Hauria dit (i a la pròxima diré): El verd és més que un color: des de les comarques centrals valencianes als països bàltics, buscant camins allà on siga que es troben. I explicant-los amb les paraules justes...

    Tenim una cervesa pendent. Així que a veure si fem un buidet... Gràcies i una abraçada :)

    ResponElimina
  10. Gràcies a vosaltres, amics de burrera --siga dita la cosa amb tot el respecte i en tots els sentits que creieu oportú. Com deia més amunt, cal seguint fent de la ironia una ferramenta per assenyalar els culpables de la desfeta, però també per avançar en la reconstrucció d'un país més viu del que alguns voldrien. Per molts anys que seguiu amb el vostre insubstituïble mestratge, quasi un apostolat ;). Sort i endavant!

    ResponElimina
  11. Ara em fa molta vergonya arribar tant tard aquí!!! Senyor, moltíssimes gràcies per aquesta distinció, de veritat. Quina il·lusió m'ha fet rebre-la, i més, rebre-la de part teva.

    Si ara jo n'he de triar cinc hauré de fer trampa doncs un seria el teu, seguríssim! No ho dic per quedar bé, ho dic perquè ho sento realment així.

    Moltes, moltíssimes gràcies, company. Espero poder-te donar les gràcies personalment si acabem embolicant la troca amb la trobada al Penyagolosa!

    I per cert, ara i sempre. Guillem Agulló, ni oblit ni perdó!

    Una abraçada, mestre.

    ResponElimina
  12. Tard? Res d'això, porquet: arribes just a temps ;) I quant a la distinció, poc més que una modesta forma de seguir agraint-te les bones estones que ens fas passar llegint les teues cròniques muntanyeres (i tota la resta).

    De fet, sóc jo qui arribe tard, amb això de Penyagolosa, que se'm va amuntonant la faena i no m'acabe de decidir. Així que aquesta mateixa vesprada agafe l'agenda i faig una proposta temptativa i sense compromís. O potser dues, a veure si ens convé més l'esplendor de finals de juny o la placidesa del setembre. O fins i tot qualsevol altre moment: no hi ha mes de l'any que no valga la pena deixar-se caure per aquella serra.

    Moltes gràcies, com sempre, i una abraçada!

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...