"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dilluns, 23 de gener del 2012

Un mal dia normal

Hi ha dies, com hi ha persones, amb els quals basta una ullada per saber que, d'una forma o d'una altra, se'ns acabaran entravessant. En tals casos, ja siga per clarividència com --més problement-- pel fet que una adequada predisposició contribueix decisivament a l'autocompliment de l'amenaça, les previsions rarament erren; quan algú està convençut d'haver-se alçat amb el peu esquerre, no serveix de res constatar que realment ha estat el dret el primer que ha fet servir. I si, a més a més, es tracta d'un dilluns i la cosa va de faena, el resultat és pràcticament inevitable: un dia per a oblidar. En el meu cas, hui ha estat --ho haureu endevinat-- un d'aquests dies.


Dels diferents sentiments que em provoquen les coses que fan que un dia siga un mal dia, potser el què em costa més de pair és el desànim. La ràbia, la ira, la frustració, la tristesa, fins i tot la vergonya, poden ser oportunament afrontats amb quatre crits alliberadors, una poc edificant però indiscutiblment efectiva fugida, o fins i tot un increment --transitori o no-- de la grossària de la cotna. Però quan allò que ens succeeix ens abat i ens desencoratja, no hi ha retirada digna ni recer segur. L'única sortida, en aquests casos, és buscar un aferrall adequat per tal de prendre impuls i tornar a remuntar tan aviat com es puga.

Sortosament, i malgrat tot, no puc dir que vaja curt d'agafadors als quals recórrer; ni en l'àmbit diguem-ne nuclear --la gent que m'estime-- ni tampoc, a poc que pense, en el perifèric: que sone en la ràdio la cançò adequada en el moment escaient; les primeres i agosarades flors dels ametlers; o els simptomes, també incipients però prometedors, que alguna cosa comença a canviar al meu País, són elements els efectes re-animadors dels quals convé no menystenir. Això, i el convenciment que allò normal és tindre dies bons i dies roïns. I que demà serà un altre dia...

16 comentaris:

  1. Doncs tu t'ho has barrinat tot! Has arribat a la conclusió més encertada, des del mateix títol de l'entrada, tu solet! ;p

    El pitjor d'aquests dies és quan cauen en dilluns... i és per motius laborals... són com dos factors agreujants que fan que sembli que la llosa que et cau al damunt és més pesada del que potser, fins i tot, realment és.

    Molts ànims, company! M'alegro molt de veure que el País Valencià es torna a remoure... tant de bo només sigui el principi!

    ResponElimina
  2. Ànim, que això ens passa a tots i no hem de decaure, ens volen decaiguts i resignats. A veure si remuntem una mica.

    ResponElimina
  3. bona entrada
    no sé per quins set sous no s'ha obert l'enllaç de la cançó... i és que avui, a mi també, tot em surt del revés. Demà serà un altre dia
    Salut!

    ResponElimina
  4. Tu creus Alfred, que alguna cosa està canviant ací? Què m'he perdut?

    No hi ha dia dolent que no es puga arreglar amb una bona cervesa. Ànims!

    ResponElimina
  5. Mañana puede ser un gran día, deia el Serrat. Li farem cas al trobador, que de tant en tant l'encerten. Ànims. Salut.

    ResponElimina
  6. Acabe de descobrir el teu bloc. Ben amoblat i molt interessant. "un mal dia normal" és la crònica d'alguns dels meus últims dies. Tot passarà. Fins i tot els delinqüents que ens governen. Ens trobarem per ací. Enhorabona.

    ResponElimina
  7. Un mal dia o una mala nit el té o la té qualsevol (ves per on que vam coincidir, que ahir va ser un dia ben dur desprès d'un cap de setmana de tensions, guerres fredes i, cada cop, pitjor descans...). Ara torna a nevar i el dimarts ha arribat. Que el proper 'mal dia' tarde molt en venir...
    Salut i ànims, qe segur que tu pots!

    ResponElimina
  8. El meu dia negre va ser el divendres. Crec que és el pitjor dia, t'enfonsa tot el cap de setmana pensant que el dilluns encara serà pitjor.
    Salutacions.

    ResponElimina
  9. No deixa de ser una estratègia, porquet, i sempre va bé recordar-la quan les coses venen mal dades: com tu dius, el millor és tractar de relativitzar-ho i esperar el dimarts...

    M'agradaria molt creure que els simptomes que alguna cosa comença a moure's al País Valencià no quedaran en fum de canyot; però ara mateix, acabat d'assabentar que Camps i Costa han estat declarats "no culpables", no puc més que pensar que serà difícil, molt difícil... Gràcies i una abraçada!

    ResponElimina
  10. Tens raó, novesflors, no estan les coses com per deixar-se abatre sense oposar resistència. Gràcies, remuntarem ;)

    ResponElimina
  11. Gràcies, penco, content de veure't per ací :) Fins i tot el pitjor dia acaba deixant pas a un altre
    (Has pogut veure la cançó? "Volant", de la Troba Kung Fu; i, com diuen ells, "amunt, sempre amunt". Salut!)

    ResponElimina
  12. Jp, ho deia per allò de les manifestacions de dissabte (la d'Alacant, simplement impressionant), però estic a la que deia més amunt: acabat de conéixer com les gasta la "justícia" en aquest País, crec que m'ho he de repensar una mica. En tot cas, que no decaiga i avant amb eixa cervesa. Gràcies, salut!

    ResponElimina
  13. Li'n farem, Vicicle: a poc que els ajudem una miqueta, els trobadors l'encerten amb bastant freqüència; i tampoc cal que siga un gran dia, amb un bon dia normal ja va bé... Gràcies, salut!

    ResponElimina
  14. Moltes gràcies i benvinguda, Maria Jesús! Jo fa ja algun temps que volte pel teu --que em sembla magnífic-- però no m'havia decidit a comentar fins ara. I quant als delinqüents que ens governen, haurem d'esperar que siga una altra justícia --no aquest simulacre indigne-- la que els pose en el seu lloc. Salut i endavant!

    ResponElimina
  15. El dilluns sempre és complicat, Cinderella, així que millor esperar el dimarts i que les guerres del cap de setmana vagen quedan enrere i puguen veure's amb perspectiva. Ànims també per tu, i que tingues molts i molt bons dies per davant (amb neu i amb desgel ;) Moltes gràcies!

    ResponElimina
  16. Potser tens raó, Judith; i si un mal divendres s'allarga a més per damunt del cap de setmana fins afectar a la següent, pot ser encara més terrible que un mal dillus. Així que ànims també per tu i endavant amb dilluns, divendres i el que faça falta.

    ResponElimina