"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dimarts, 31 de gener del 2012

Remeis

Alguna volta li he sentit contar a ma mare que, quan jo era xicotet, tenia una grenya tan rebel que va provar a posar-m'hi de tot per tractar de fer-la entrar en raó. Pel que es veu, desesperada per la meua contumaç indisciplina capilar i després d'esgotar tots els procediments usuals, va decidir atendre qualsevol consell, proposta o suggeriment, per peculiar que semblara, i aplicar-me als cabells les substàncies més peregrines només que algú li diguera que tindrien els efectes esperats. Ignore --he de preguntar-li-ho, ara que hi pense-- si al final va trobar alguna solució realment efectiva, o si finalment va decidir rendir-se a l'evidència que, tan bon xiquet com era, alguna part de mi havia d'anticipar futures indocilitats de major rellevància i abast.

Ho dic, açò, perquè si algun dia llegiu en aquestes planes una encesa lloança a les virtuts personals de Mourinho, comence a parlar amb entusiasme de la Conferència Episcopal Espanyola o, fins i tot, anuncie seriosament i solemnement que m'he afiliat al Partit Popular, no tingueu cap dubte: el que ha passat és que, tal i com m'ha succeït hui, els analgèsics habituals han deixat de fer-me efecte i algú m'ha convençut que, fent alguna d'aquestes coses (o alguna altra de pitjor que no abaste ara a imaginar), em calmarà el terrible, insistent, insuportable mal de queixal que m'ha estat acompanyant tot el dia. Al dentista? demà, sense falta. I sí, ho reconec: en el fons m'ho meresc, per haver anat deixant-ho passar...


10 comentaris:

  1. Alfred, ànims. M'has fet memòria del Nick Nolte a l'extraordinària Affliction. Ei!, no fases el mateix que és un poquet bèstia. Demà milloraràs. Salut.

    ResponElimina
  2. Com és possible que amb mal de queixal i tot tingues tan bon humor i ens el transmetes? :)

    ResponElimina
  3. Que et sigui lleu... els dentistes, tan necessaris com són, no acostumen a agradar-nos massa a ningú...

    ResponElimina
  4. La vida és una tria contínua, ara, entre la por i el dolor. Que vaja bé!

    ResponElimina
  5. Espero que no hagi anat massa malament la visita al dentista (mai pot anar bé una visita a aquesta mena d'extractor de dents i de bitllets).

    Espero que la rauxa rebel no et dugui a fer cap de les barbaritats que has deixat escrites... tot i que això d'afiliar-se al PP reconec que té cert "morbo"... CALLI!

    ResponElimina
  6. Vicicle, només de pensar en allò de Nick Nolte ja m'he eriçat tot... Ara, que entre aplicar-me unes tenalles i aguantar al Paquito en els seues desvariejos, igual m'ho pensaria... Gràcies, salut!

    ResponElimina
  7. Ja veus, novesflors... sempre --sempre que es pot, que no és sempre-- agafar-s'ho encara que siga amb una miqueta d'humor, ajuda a fer-ho més passador (la veritat: en aqueix moment m'havia calmat una miqueta ;) Gràcies!

    ResponElimina
  8. Gràcies, Carme! Tens tota la raó: objectivament, crec que mai m'ha fet mal cap dentista; però sempre imposa molt anar-hi... tret de quan et fan mal, que esperes amb ànsia el moment d'obrir la boca. Salut!

    ResponElimina
  9. Molt bon pensament, Jp. Potser quedaria bé dir que sempre convé fugir de les pors i afrontar, si cal, el dolor; però reconec que ara, que estic dopant fins a dalt d'antibiòtics i analgèsics, igual resulta més fàcil de dir... Gràcies, salut!

    ResponElimina
  10. Totes dues extraccions seguiran el curs previst, porquet. Pel moment, esperant nova visita per als pròxims dies, però molt millor ara que ja no fan tant de mal...

    Si, no? Imagine, no sé, un sopar amb Camps i Costa (fins i tot amb Fabra, si es presentara), nivellàs intel·lectual, ara un poc de caviar, després una conversa culta ("por la gracia de Dios", "una unidad de destino", "te quiero un huevo"...). Sort que hi ha dentistes, ben mirat ;) Salut!

    ResponElimina