"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dimarts, 1 de novembre de 2011

El temps del lledoner


Relegades les forques a funcions ruralment decoratives, fa anys que ningú no recull tampoc els seus fruits abundantíssims de polpa tan curta com dolça, ni fa servir ja els seus pinyols com a munició escaient per als bel·licosos canuts. Fins i tot les marededéus, que des de sempre li havien mostrat una especial predilecció, semblen inclinar-se ara per altres escenaris més mediàtics, i a penes si es deixen veure sobre les seues branques o amagades als seus peus. Però fa una estona, al mig del meu pati, l'aldarull de revolades i piuladisses entre les fulles que tot just comencen a groguejar m'ha fet pensar que encara hi ha qui sap apreciar com cal la generositat d'aquests arbres màgics i elegants. També per als lledoners són, ara, uns altres temps; ni millors ni pitjors, simplement diferents.




Per cert: en aquestes comarques, no es pot parlar de lledoners --o, més aïnes, de 'llidoners', que és la forma més habitual d'anomenar-los ací--  sense recordar les raconades alquerienques del Terrer i sant Ramon, a les que m'adone que fa massa temps que no hi vaig, i a les quals paga la pena fer una visita si vos ve de pas i no les coneixeu. Hui no, que vull acabar el codonyat; però el cap de setmana, potser que m'hi passe...

8 comentaris:

  1. Ui, se m'havia oblidat aquest arbre. Ara recorde que, de xicoteta, els xavalets, si et descuidaves, et "disparaven" amb les canyetes aquelles... quant de temps!

    ResponElimina
  2. El lledoner és un dels arbres que més m'agraden ( junt amb els Brachychiton populneus que els adoro) el lledoner a part que dóna un fruit que es pot menjar, és resistent i s'adapta a tot , pobrets lledoners n'hi ha per Barcelona i el que han de respirar; ja veig que per a tu els lledoners tenen ressons especials de llocs i contrades...

    ResponElimina
  3. novesflors, era un dels nostres jocs preferits, tot i que crec recordar que erem bons xiquets i pecàvem per tendres i només feiem punteria amb objectes inanimats i que no es trencaren, per si de cas. I les feines que feiem per preparar els canuts més efectius i vistosos, adequadament personalitzats... Per cert: jo no n'encertava una, que tot s'ha de dir.

    ResponElimina
  4. Elfreelang, no coneixia els Brachychiton --supose que n'hauré vist a algun carrer, però reconec no m'hi havia fixat en ells-- i després de veure imatges, he de dir que tens tota la raó: són preciosos... També a mi m'agrada quasi tot del lledoner: té una estampa elegant, és molt rústic i els lledons i la fusta donen --o donaven-- molt de joc... No és estrany que aparega sovint associat a indrets singulars i emblemàtics, i que tinga una merescuda reputació d'arbre màgic. Gràcies, salut!

    ResponElimina
  5. Mai no els havia sentit anomenar així, Rafael. Moltes gràcies, prenc nota ;) Es fan servir també com a part d'alguna beguda?

    ResponElimina
  6. Fet. Al final el cap de setmana no hi vaig anar, però igual alguna vespradeta d'aquesta setmana si que em puc deixar caure. Si això t'avise, que tu t'ho coneixes molt millor que jo :)

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...